La veu al cap de Signe no només li ha ordenat que deixi de menjar, sinó que ara també li diu que deixi de beure. Quan han passat dos dies sense beure res, l'Anna, la seva mare Anna l'ha obligat a anar a urgències. La Signe té disset anys i la malaltia s'ha apoderat del seu cos completament: està més decidida a morir de fam que a sobreviure. La sang que li treuen és negra, i el metge li diu que està a punt de morir. Quan li administren el gota a gota, la Signe pensa que la seva mare ha pagat els metges perquè la facin engreixar. 

Desaparèixer és un llibre dur. No és un llibre més sobre l'anorèxia. És un retrat en primera persona de com la malaltia s'apodera del teu cos. Però és més que això. És una història d'amor, l'amor d'una mare per la seva filla, que fa allò que calgui per a retornar-la a la vida. El contrast entre els diaris de mare i filla glaça la sang. És pràcticament impossible no empatitzar amb elles, no ficar-se al seu cap, i no plorar en determinats moments de la història. 

Però "Desaparèixer" és també una història de superació, i, sobretot, una història que ha de ser explicada. 

Llegeix-ne un resum més detallat clicant a l'enllaç.

Signe

"24 de desembre - Odio el Nadal. Odio el Nadal. Odio el Nadal. Odio el Nadal. Odio el menjar. Odio les calories. No vull existir. Odio el Nadal. Vull marxar. Ben lluny."

"21 de setembre - El pare plora i diu que té por que desaparegui. No m'importa. La mare diu que no ho entén, ella preguntant si no entenc que és perillós. Diu que si això continua, significarà un tractament intensiu, i  això significa que trobaré a faltar tot el que m'envolta. No m'importa. No m'importa res."

Anna

"13 d'octubre - Ahir vaig ser constant i una mica estricte i em va anar com una merda a la taula. La nit abans, el mateix. Fallo tot i que mai he fet tant d'esforç per aconseguir que vagi raonablement bé, que aconsegueixi que mengi. No t'hi fixis una mica, no massa. No pensis que no és res, serà divertit. No continuïs i diguis que veig el difícil que és per a ella. Ella s'irrita pels meus intents de mostrar comprensió. Suposo que no entenc res de res. Probablement ella té part de raó."

"14 de novembre - Merda. Crec que encara s'autolesiona. He trobat un una fulla d'afaitar a la seva còmoda ara mateix. Això és en el que m'he convertit, una mare que rebusca pels calaixos de la seva filla. No ho hauria pensat mai, això. Tinc por."

L'Anna Bennich és psicòloga, psicoterapeuta i escriptora sueca. Ha fet aparicions a la ràdio i televisió sueca, on ha tractat, des del punt de vista psicològic, temes com les relacions socials, l'estrès i la solitud no desitjada. Aquests temes han estat també centrals en els llibres que ha publicat. L'any 2015 publicà Sjukt stressad (Maleïdament estressats), una guia per a gestionar l'estrès. L'any 2016 publicà Vägen genom skilsmässan (El camí per a la separació), un llibre per a entendre les emocions involucrades en els processos de separació, a prendre a gestionar-les. L'any 2019 publicà  Att vinna över ensamheten (Superar la solitud), un antídot contra la solitud no desitjada. 

La Signe Bennich debuta amb Desaparèixer. Actualment, està finalitzant els seus estudis universitaris i vol dedicar-se a ajudar altres noies que estiguin patint la malaltia que ella va superar.