El llibre explora la naturalesa de les relacions humanes a través de diverses històries entrellaçades. Es posa èmfasi en la incomunicació, la percepció subjectiva de la realitat, la cerca de la felicitat i la dificultat de reconèixer la veritat.
La història de la Märta i en Teodor il·lustra la por a abraçar la felicitat i la tendència a sabotejar les oportunitats de creixement personal. Märta abandona els seus estudis i torna a Estocolm per estar amb Teodor, tot i no saber si ell la correspon. La seva amiga la qüestiona:
"Però no ho fas per culpa del Teodor, oi? (...) Perquè ni tan sols l'has besat, Märta. No saps si ell et vol o si tu el vols. Potser té mal gust a la boca."
Aquesta por a la felicitat es pot interpretar com una fugida de la llibertat i la responsabilitat que comporta prendre decisions importants a la vida.
L'Amanda, la filla de Märta i Teodor, crea una narrativa que justifica les decisions de la seva mare i critica la idea de l'amor romàntic. En Benjamin, el seu xicot, intenta fer-li veure la bellesa de la història dels seus pares:
"Jo trobo que la seva història d'amor és fantàstica", diu. "Totalment meravellosa."(...) "És un privilegi poder experimentar un amor tan fort a la vida, arriscar-se tant per algú que estimes, i que tot acabi bé. Que la Märta i el Teodor s'hagin trobat i estiguin junts tants anys després, és preciós."
L'Amanda rebutja aquesta visió i insisteix en la seva pròpia interpretació dels fets, mostrant la dificultat de reconèixer la realitat quan contradiu les nostres creences.
Les converses entre la Matilda i les seves amigues, la Liselotte i la Hedda, posen de manifest la incomunicació i la impossibilitat de la comprensió mútua. La Matilda mai ha estat assetjada per un home i això genera una distància entre ella i les seves amigues, que han patit aquesta experiència. L'Anki intenta ajudar-la amb consells superficials:
"Podem ajudar-nos, Matilda. Tens un cos bonic. Per fer-te més atractiva no cal gaire. Tampoc no hi ha res de malament a la teva cara, de fet ets bonica. Amb una altra pentinat, els ulls marcats i una mica de color als llavis s'obririen noves possibilitats. La roba, aquí també hi ha un gran potencial de millora. Tal com et vesteixes ara envies el senyal que pots viure sense els homes i els seus acostaments. Això ho noten. No hi ha res a què siguin més sensibles que a la nostra... bueno, a la nostra disposició, si m'ho permets dir així. Un dimecres et portaré a fer una volta i ja veuràs com canvia la cosa."
La Liselotte, per la seva banda, demana perdó a la Matilda per haver parlat malament d'ella a l'esquena, però ho fa d'una manera egocèntrica i sense mostrar una veritable comprensió del dolor que li ha causat.
La història de l'Olga i en Nikolaj, refugiats russos a Suècia, il·lustra la influència dels prejudicis i la percepció distorsionada de la realitat. L'Olga, professora de suport, és acusada de fer comentaris inapropiats als alumnes per la seva directora, l'Amanda Fridh. Aquesta, amb una visió esbiaixada per la seva ideologia i prejudicis, malinterpreta les paraules de l'Olga i la titlla de poc professional per la seva procedència russa:
"Potser hauries de tenir en compte que pot ser difícil per a tu, que tens una altra llengua materna, ajudar els alumnes amb el suec. Es nota molt que ets russa, si em disculpes que ho digui."
Aquesta situació mostra com els prejudicis poden distorsionar la nostra percepció de la realitat i generar conflictes innecessaris.
Els fragments del llibre plantegen la qüestió de la cerca de sentit en un món absurd. Els personatges s'enfronten a dilemes morals, a la decepció, a la incomprensió i a la soledat.
La història d'en Holger Kvist, un jove que lluita contra la seva addicció al menjar, mostra la dificultat de trobar satisfacció en un món que ofereix solucions superficials i efímeres. La seva lluita contra la seva pròpia naturalesa esdevé una metàfora de la lluita de l'ésser humà per trobar sentit en una existència plena de contradiccions.
"Studie i mänskligt beteende" ens ofereix una visió penetrant de les complexitats de les relacions humanes. El llibre ens convida a reflexionar sobre la nostra pròpia percepció de la realitat, la nostra capacitat d'empatia i la dificultat de la comunicació.
Les històries de les set dones d'aquest llibre, Caroline, Amanda, Matilda, Ellinor, Liselotte, Rawia i Olga, ens presenten una àmplia gamma de dilemes morals i reflexions sobre la condició humana. A través de les seves experiències, l'autora ens convida a considerar diversos temes:
La història de la Caroline, que anhela una vida diferent i espera un esdeveniment que la transformi, ens recorda la importància de no esperar passivament la felicitat, sinó de buscar-la activament. La seva decisió d'abandonar els seus estudis a Amèrica i tornar a Estocolm per estar amb en Teodor, demostra la valentia de seguir el propi cor i prendre riscos per aconseguir la felicitat.
L'Amanda, la filla de la Caroline i en Teodor, rebutja la història d'amor dels seus pares, considerant-la un exemple de submissió femenina i de valors obsolets. Aquesta actitud crítica envers la generació anterior ens porta a qüestionar la influència del passat en les nostres vides i la necessitat de construir el nostre propi camí. La ruptura de l'Amanda amb en Benjamin ve per la seva actitud despectiva cap a Benjamin i la seva constant necessitat de desafiar les seves opinions, que finalment creen una distància emocional entre ells. La incapacitat de Benjamin per acceptar la perspectiva d'Amanda i la seva resistència a canviar el seu punt de vista porten a la decisió de trencar la relació. Tot plegat posa de manifest la superficialitat de la rebel·lió de l'Amanda i la seva incapacitat per reconèixer l'autenticitat dels sentiments.
La història de la Matilda, marcada per la seva vergonya per no haver estat mai desitjada per un home, ens confronta amb la fragilitat humana i la por al rebuig. La seva incapacitat per compartir la seva experiència amb les seves amigues i la seva resignació a una vida solitària, ens mostren les conseqüències devastadores de la inseguretat i la manca d'autoestima. La reacció de Matilda davant de les "confessions" de les seves companyes de feina durant la sessió de denúncia d'assetjament sexual, revela la seva amarga ironia davant la superficialitat del moviment #MeToo i la seva incapacitat per comprendre la seva pròpia situació.
La relació entre l'Ellinor i la Liselotte es deteriora a causa de la hipocresia i la falsedat. L'Ellinor critica constantment la Matilda a les seves esquenes, mentre que la Liselotte, després d'un diagnòstic de càncer, intenta reparar el seu comportament amb una disculpa buida i egoista. Aquestes històries ens recorden la importància de la sinceritat en les relacions humanes i el perill de la falsedat. La reacció furiosa de l'Ellinor quan la Matilda critica, sense malícia, la seva relació amb en Peder, subratlla la fragilitat de les relacions basades en l'aparença i la por a la veritat.
La Rawia, a través de la seva decisió de portar el hijab, s'enfronta a la discriminació i als prejudicis de la societat sueca. La seva història ens mostra la importància de defensar els propis valors i la identitat, fins i tot davant de l'oposició i la incomprensió. La seva trobada amb la seva antiga amiga Ruta, que ha negat el seu origen humil per integrar-se a la societat sueca, posa de manifest la complexitat de la identitat i la temptació de renunciar a una part de nosaltres mateixos per ser acceptats.
L'Olga, com a immigrant russa, experimenta la dificultat d'adaptar-se a una cultura diferent i la frustració de no ser entesa. La seva història ens interpel·la a ser més tolerants i comprensius amb els qui són diferents a nosaltres. La seva insistència en ensenyar als seus alumnes la complexitat de la gramàtica sueca i la seva negativa a participar en la condemna pública de Rússia, la presenten com un personatge incòmode, però alhora autèntic i valent.
En definitiva, les històries d'aquestes set dones ens conviden a reflexionar sobre la complexitat de la vida, la importància de les relacions humanes i la necessitat de ser autèntics i coherents amb els nostres valors. La Lena Andersson, a través d'una prosa subtil i irònica, ens presenta una panorámica de la societat sueca contemporània, amb les seves contradiccions i els seus reptes.
Segueix aquest enllaç per conèixer qui són aquestes dones.