"Caram que bona és. Després del primer capítol breu, en aquest recull de contes enllaçats, aixeco la vista del llibre i m'ho dic directament. Plena d'admiració per com comprimeix un esdeveniment que canvia la vida en una escena explosiva i alhora perfectament despullada en tres pàgines de llibre molt curtes. Que dràstica i mortal pot ser." 

Gunilla Brodrej, a Expressen.

"El nou llibre de Lena Andersson és com una casa de nines per a la història de la mentalitat sueca. Aquestes moralitats no les trobo pessimistes. Més aviat, aquí hi ha una mena d'alegria de fet, una delícia del narrador per identificar i anomenar totes les energies estranyes que sorgeixen tan bon punt dues persones es troben, i aquesta alegria és contagiosa. Molta és una farsa subtil amb un diàleg que oscil·la violentament entre el dolçament refinat i el punt alliberadorament contundent. Sempre ha estat molt divertida, la Lena Andersson, i aquí crec que la comèdia arriba a nous nivells." 

Jens Christian Brandt, a Dagens Nyheter

"Lena Andersson escriu una prosa analítica molt original, una mica com la de Pär Rådström o la de Willy Kyrklund . En realitat, l'estil s'assembla més al drama que a l'èpica perquè no té completament descripcions ambientals pictòriques. La mirada es fixa en les persones, només elles, i observa com naveguen per les seves relacions i posicions. Fa una clara sensació de l'escena teatral. Però on el teatre ens dona línies i accions directament, sense comentaris, Andersson treu el bisturí per a la trepanació. Ella sap exactament –i fa saber al lector– què pensen i senten els personatges."

Amelie Björck, a Aftonbladet

"La Matilda els va sentir parlar de la seva vergonya, de la vergonya de no haver dit que no. De la vergonya profunda de no haver dit mai que sí, no en sabien res".

"Ella desitja que la seva filla es faci més gran, i després més gran, però si ho hagués de dir en veu alta, la Liselotte corregiria l'error amb una frase sobre els anys meravellosos de la criança i d'un moment únic que cal estimar".

"'Et necessito, Annie. No em va bé en el meu matrimoni. Em despertes en tots els sentits'".

"No gaire després, l'Olga Zavjalova va ser acomiadada de l'escola. No ho va aconseguir en un paper gris, sinó en un paper color cru".