Resum 

"Desaparèixer" narra la història commovedora de l'Anna i la Signe Bennich, mare i filla, que s'enfronten a l'anorèxia. El text és un extens diari escrit a quatre mans per una mare i la seva filla adolescent, la Signe, que pateix anorèxia. Documenten l'experiència de la malaltia, incloent les entrades del diari de la Signe, els sentiments de la mare, l'Anna, i la seva lluita per obtenir ajuda mèdica i el suport dels amics i familiars. S'explora la complexitat de la malaltia, desmentint els mites comuns sobre l'anorèxia i destacant la importància del suport emocional i la teràpia. Finalment, s'inclou informació sobre l'anorèxia al llarg de la història i els factors que hi contribueixen. A través d'entrades de diari, el llibre ofereix una perspectiva íntima i dual del trajecte de l'anorèxia, des de l'adolescència de la Signe fins a la seva recuperació.

El pròleg estableix el context de la història, explicant com la Signe i l'Anna van escriure diaris de manera independent durant l'experiència de l'anorèxia, sense saber-ho l'una de l'altra. Els diaris van servir com a salvavides, permetent-les processar emocions i mantenir-se aferrades a l'esperança. Després de superar la fase més crítica, van començar a compartir les seves entrades, trobant consol i comprensió mútua. Van decidir convertir els seus diaris en un llibre amb l'objectiu d'ajudar altres persones afectades per trastorns alimentaris.

La narració comença el 2015, quan la Signe té treze anys. A través de les entrades del diari de la Signe, observem la seva creixent preocupació per les notes, la pressió per obtenir bons resultats acadèmics i el seu desig de complaure els altres. A mesura que avança la història, la seva obsessió pel menjar i el control del pes es fa més evident. Expressa ansietat per haver de menjar durant les vacances i comença a investigar sobre com perdre pes ràpidament. Desenvolupa estratègies per evitar els àpats, com provocar disputes per abandonar la taula i menjar només aliments baixos en calories.

L'Anna, des de la seva perspectiva, narra els seus intents per entendre el comportament de la Signe. Inicialment, atribueix els canvis d'humor i els hàbits alimentaris de la Signe a l'estrès escolar. Consulta amb professionals de la salut i intenta controlar la ingesta d'aliments de la Signe, però la malaltia continua progressant.

Amb el pas del temps, la salut física i mental de la Signe es deteriora. S'autolesiona, experimenta esgotament i lluita contra l'anorèxia en secret. L'Anna narra la seva pròpia lluita per comprendre la gravetat de la situació i els sentiments de culpa per no haver-se adonat abans del que passava. Un punt d'inflexió arriba quan la Signe confessa a l'Anna les seves dificultats amb el menjar. L'Anna, commocionada per la revelació, s'enfronta a la culpa i la vergonya per no haver-se adonat abans de la lluita de la seva filla.

El llibre explora els alts i baixos del tractament de la Signe, incloent visites a un psicòleg, hospitalitzacions i la seva experiència en un centre especialitzat en trastorns alimentaris. El llibre posa de manifest els desafiaments del tractament, la importància del suport familiar i el paper crucial de la comprensió i l'empatia.

A mesura que avança la història, veiem la força i la resiliència de la Signe. Troba consol en les seves amistats, rep suport del personal mèdic i comença a visualitzar un futur més enllà de l'anorèxia. El llibre destaca la importància de la connexió humana, el paper de la comunitat i la necessitat de compassió i acceptació.

Finalment, la Signe aconsegueix la recuperació i celebra fites importants com la graduació de l'institut. Reflexiona sobre el seu trajecte i expressa la seva gratitud pel suport rebut. El llibre conclou amb cartes de la Signe i l'Anna, dirigides a persones afectades per trastorns alimentaris i als seus éssers estimats. Ofereixen consells pràctics, subratllen la importància de buscar ajuda i promouen la comprensió i l'empatia.

"Desaparèixer" és un relat commovedor i inspirador que ofereix una visió profunda de la complexitat de l'anorèxia, la lluita per la recuperació i el poder curatiu de l'amor, el suport i la comprensió.

Els personatges

La Signe: Una jove atrapada per l'anorèxia

La Signe, la protagonista adolescent d'aquesta commovedora història, es presenta com una jove brillant, sensible i amb un fort desig de complaure els altres. La seva lluita contra l'anorèxia, documentada en els seus diaris personals, revela una ment complexa atrapada en un cicle destructiu d'obsessió pel control, la por al fracàs i la necessitat d'aprobació.

Des dels seus primers anys, la Signe mostra una tendència a buscar l'aprovació dels altres i evitar conflictes. Tem les reaccions negatives, tant dels adults com dels seus companys, i s'esforça per ajustar-se a les expectatives externes. Aquesta por al rebuig l'acompanya durant la seva adolescència, convertint-se en un factor clau en el desenvolupament de la seva anorèxia.

L'obsessió de la Signe pel control i la perfecció es manifesta en diversos àmbits de la seva vida. Se sent pressionada per obtenir bones notes a l'escola i es frustra quan no aconsegueix els resultats desitjats. Aquesta pressió acadèmica, combinada amb la seva necessitat de complaure, crea un terreny fèrtil per a l'aparició de l'anorèxia.

A mesura que la malaltia progressa, el menjar es converteix en l'epicentre del seu desig de control. La Signe desenvolupa rituals i estratègies elaborades per evitar els àpats i restringir la seva ingesta calòrica. S'aïlla socialment, evitant situacions on es vegi obligada a menjar i mentint als seus pares i amics sobre els seus hàbits alimentaris.

La malaltia no només afecta la seva relació amb el menjar, sinó també la seva identitat i autoestima. La Signe es sent cada vegada més petita i insignificant, com si la seva personalitat s'estigués esvaint. La vergonya i la culpa l'acompanyen constantment, dificultant la seva capacitat de demanar ajuda.

Malgrat la seva lluita interna, la Signe mostra una forta resiliència i un desig de superar la malaltia. En moments de debilitat, expressa el seu anhel de tornar a la seva infància, a un temps on la pressió i les expectatives no eren tan aclaparadores. La seva amistat amb Amanda esdevé un punt de suport important, oferint-li un espai on pot ser ella mateixa i compartir les seves pors i preocupacions.

Amb el temps, la Signe comença a acceptar l'ajuda professional i a reconèixer la necessitat de canviar. La seva relació amb la psicòloga Malinda i la comprensió de la seva mare, l'Anna, li proporcionen eines per afrontar la seva malaltia. La seva estada a la clínica Mando, tot i ser inicialment traumàtica, li permet connectar amb altres persones que pateixen el mateix trastorn i trobar suport en el personal mèdic.

El paper de l'amistat i el suport social esdevé crucial en el procés de recuperació de la Signe. Les seves amigues, conscients de la seva lluita, li ofereixen amor incondicional i li recorden la persona que és més enllà de la malaltia. La seva relació amb Lexie, una pacient australiana que coneix a la clínica, li proporciona una connexió profunda i un espai on pot ser ella mateixa sense por al judici.

La història de la Signe és un testimoni de la complexitat de l'anorèxia i la importància de la comprensió i l'empatia. El seu viatge cap a la recuperació és un procés lent i difícil, ple d'alts i baixos, però també de moments d'esperança i superació. La seva força interior, combinada amb el suport de la seva família i amics, li permet finalment superar l'anorèxia i construir una vida plena de significat i propòsit.

L'Anna: Una mare lluitant per la recuperació de la seva filla

L'Anna, la mare de la Signe, es retrata en aquest llibre com una dona forta, dedicada i amb un amor incondicional per la seva filla. A través de les seves entrades al diari, descobrim una mare que s'enfronta a la impotència, la culpa i la desesperació mentre intenta comprendre i donar suport a la seva filla en la seva batalla contra l'anorèxia.

L'Anna es presenta inicialment com una mare atenta i preocupada pel benestar dels seus fills. Es mostra sensible a les necessitats de la Signe i intenta abordar els seus canvis d'humor i hàbits alimentaris amb comprensió i paciència. Atribueix el comportament de la Signe a l'estrès escolar i consulta amb professionals de la salut per buscar solucions.

No obstant això, a mesura que la malaltia progressa, l'Anna s'enfronta a la frustració de no poder entendre completament la gravetat de la situació. Se sent impotent davant la negació de la Signe i la seva incapacitat de controlar la seva ingesta d'aliments. Els sentiments de culpa l'envaeixen en adonar-se que no va detectar els signes d'alerta de l'anorèxia.

La revelació de la Signe sobre la seva lluita contra el trastorn alimentari marca un punt d'inflexió en la vida de l'Anna. La culpa i la vergonya l'acompanyen mentre intenta assimilar la notícia i comprendre com no va poder veure el sofriment de la seva filla. A partir d'aquest moment, la seva prioritat absoluta es converteix en la recuperació de la  Signe.

L'Anna es converteix en una defensora incansable de la salut de la seva filla. Investiga sobre l'anorèxia, consulta amb diversos professionals de la salut i s'involucra activament en el tractament de la Signe. Assumeix el paper de cuidadora principal, supervisant l'alimentació de la Signe i acompanyant-la a les seves visites mèdiques.

Malgrat la seva fortalesa, l'Anna experimenta moments de debilitat i desesperació. La lluita constant contra la malaltia de la seva filla l'esgota emocionalment i la porta a qüestionar les seves pròpies capacitats com a mare. Busca suport en els seus amics i familiars, compartint la seva angoixa i buscant consol en la seva comprensió.

L'Anna descobreix la importància del suport social i la necessitat de connectar amb altres persones que viuen situacions similars. Troba un grup de suport per a pares de nens amb trastorns alimentaris, on pot compartir les seves experiències i aprendre d'altres famílies. La seva amistat amb la Katarina es converteix en un pilar fonamental en el seu viatge, oferint-li un espai on pot ser vulnerable i expressar els seus sentiments sense por al judici.

L'Anna aprèn a gestionar la seva pròpia angoixa i a no deixar-se consumir per la malaltia de la seva filla. Reconeix la importància de cuidar la seva pròpia salut mental i busca maneres de trobar moments de pau i relaxació enmig del caos. Continua treballant en els seus projectes professionals, trobant en la seva feina una via d'escapament i un sentit de normalitat.

La història de l'Anna és un testimoni de l'amor incondicional d'una mare i la seva determinació a lluitar per la recuperació de la seva filla. El seu viatge és un exemple de resiliència, empatia i la importància de buscar suport i comprensió en moments de dificultat. La seva veu, juntament amb la de la Signe, ofereix una perspectiva íntima i commovedora sobre la complexitat de l'anorèxia i el seu impacte devastador en les famílies.

L'Evolució de la relació mare-filla: Un llaç trencat per la tempesta de l'anorèxia

La relació entre la Signe i l'Anna, mare i filla, pateix una transformació profunda al llarg de la novel·la. Inicialment, es presenta com una relació propera i amorosa, ambdues compartint moments de complicitat i confiança. L'aparició de l'anorèxia, però, actua com una força disruptiva que trenca l'equilibri i genera un distanciament progressiu entre elles.

Durant la fase inicial de la malaltia, la comunicació es veu minada per la negació i el secret de la Signe. L'Anna, desconeixedora de la lluita interna de la seva filla, intenta comprendre el seu comportament erràtic i els canvis d'humor. Atribueix els símptomes a l'estrès escolar i confia en que la situació es resoldrà amb el temps. La Signe, per la seva banda, s'aïlla cada vegada més, construint un mur de silencis i mentides per protegir el seu món interior turmentat.

La revelació de la Signe sobre la seva anorèxia suposa un terratrèmol emocional per l'Anna. La culpa i la impotència l'envaeixen mentre intenta assimilar la notícia i comprendre com no va poder veure el sofriment de la seva filla. Aquest moment crític marca un punt d'inflexió en la seva relació, obligant-les a reconstruir la confiança perduda i a afrontar la malaltia juntes.

L'entrada de la Signe a la clínica Mando genera una nova dinàmica en la seva relació. L'Anna assumeix el paper de cuidadora principal, preocupant-se per la seva alimentació i benestar. Les visites a la clínica es converteixen en un espai de trobada obligada, però també en un camp de batalla on es confronten l'angoixa de la Signe i la necessitat de control de l'Anna. La distància física i emocional es fa evident, ambdues lluitant per trobar un equilibri entre la protecció i la llibertat.

A mesura que la Signe avança en el seu tractament, la seva relació amb l'Anna comença a reconstruir-se lentament. La paciència, la comprensió i l'amor incondicional de l'Anna esdevenen factors clau en el procés de recuperació de la Signe. L'Anna aprèn a respectar els límits de la seva filla i a donar-li espai per créixer i prendre les seves pròpies decisions.

L'amistat i el suport social es converteixen en elements importants que contribueixen a la recuperació de la relació. Les amigues de la Signe actuen com a ponts de comunicació, ajudant-la a expressar els seus sentiments i a reconnectar amb la seva mare. L'Anna, per la seva banda, troba suport en el seu propi cercle d'amistats i en grups de suport per a pares de nens amb trastorns alimentaris.

El camí cap a la recuperació és un procés llarg i complex, ple d'alts i baixos. Hi ha moments de retrobada i complicitat, però també de frustració i distanciament. Ambdues aprenen a navegar per les turbulències de la malaltia, construint una nova relació basada en la comprensió mútua, el respecte i la confiança renovada.

En el desenllaç de la novel·la, la relació entre la Signe i l'Anna ha evolucionat cap a una nova forma de connexió. Les cicatrius de l'anorèxia romanen presents, però s'han convertit en un record del camí recorregut i la força que han trobat juntes. La seva història és un testimoni de l'amor inquebrantable entre una mare i la seva filla, i la seva capacitat de superar els obstacles més difícils.

La relació amb el pare

La relació del pare de la Signe amb la seva filla és complexa i evoluciona al llarg de la seva malaltia. Encara que no és un personatge central com la mare o la pròpia Signe, la seva presència i les seves accions tenen un impacte significatiu en el seu viatge.

Al principi del llibre, la presència del pare és més aviat distant i no se'l descriu amb gaire detall. S'esmenta que acompanya la Signe a activitats com la seva "skogsparkour" al bosc, on es mostra com un pare actiu i present, però també una mica ridícul als ulls de la seva filla adolescent. A més, se'l veu preocupat per la salut de la Signe quan comenta que està content que mengi perquè havia estat preocupat que fos "anòrexica". Aquest comentari, fet "des de no res", suggereix que la seva preocupació potser no ha estat expressada obertament abans.

Quan la Signe comença a rebre tractament, el pare acompanya la mare i la filla a la primera visita a la clínica Mando. Aquesta acció demostra la seva preocupació i el seu suport, però no es detalla la seva reacció o sentiments davant la situació. Posteriorment, el paper del pare es torna més passiu. La Signe esmenta que prefereix que el seu pare tingui un paper més secundari en el seu procés de recuperació, ja que la seva relació s'ha vist afectada per la malaltia.

Tot i així, hi ha moments clau on el pare juga un paper important. Quan la Signe es nega a tornar al tractament, el seu germà Alfred, amb l'ànim trencat, li suplica que hi torni "per ell". Aquest acte de vulnerabilitat per part del seu germà, i la presència dels seus familiars, la convencen finalment. També s'esmenta que la mare pot parlar més obertament sobre la malaltia de la Signe amb l'Alfred, ja que ell ja és adult, el que suggereix que potser hi ha una manca de comunicació similar amb el pare.

Durant la recuperació de la Signe, el pare fa visites a la clínica i s'esforça per connectar amb la seva filla. La Signe menciona que al principi estava enfadada per la visita del seu pare a la clínica, però que després ho va trobar bé. Aquest moment suggereix que potser hi ha una certa distància entre ells, però que estan treballant per reconstruir la seva relació. En una visita posterior, la mare descriu com Alfred pregunta a la Signe amb "tacte" i que li va resultar "alliberador" que estigués present.

En general, el llibre no explora a fons la relació del pare amb la Signe ni els seus sentiments sobre la seva malaltia. La seva presència és notable en moments importants, però la seva perspectiva i experiència no es detallen. Això podria reflectir la dificultat d'alguns pares per enfrontar-se a una malaltia mental en un membre de la família, o la complexitat de la relació pare-filla durant l'adolescència, agreujada per la situació. En definitiva, el pare de la Signe és un personatge secundari però important, que representa el suport familiar, encara que amb algunes dificultats de comunicació i adaptació a la situació.

Conversa resum d'àudio