Embedded Files
La història de set dones i el seu entorn
La història de set dones i el seu entorn
Tot i que es presenta la història de set dones, elles no es tan soles, i el seu entorn també influeix en allò que senten i fan. Així, malgrat parlem de set dones, en realitat les protagonistes de la novel·la, entre principals i secundàries, en són quinze. Són la Caroline, la Märta, l'Amanda, la Matilda, la Rawia, l'Annie, l'Olga, la Liselotte, l'Ellinor, l'Eva, la Jenny, la Malin, la Ruta, la Simone, i la Karolina.
Les diferents històries s'intercalen al llarg del llibre i els seus personatges també tenen relacions creuades en més d'una història. Així, podem entendre el llibre com la descripció d'un petit univers de relacions que ens retraten, des d'una òptica femenina, diferents aspectes de la societat sueca.
La fúria tranquila de la Caroline
La fúria tranquila de la Caroline
La història de la Caroline s'inicia amb la seva rutina durant l'escola primària i secundària. Des de quart fins a novè, tornava a casa cada dia per l'hora de dinar amb l'esperança de trobar una carta que li canviés la vida. Aquesta ansia per un canvi es manifestava físicament: "Cada vegada que veia el carter i la seva bicicleta groga sentia el seu cor bategar".
L'autora descriu la Caroline com algú amb trets físics poc desitjables. La seva mare, conscient d'això, intentava consolar-la explicant-li històries de reines de bellesa i estrelles de cinema que acabaven malament, com una manera de demostrar que la bellesa no portava necessàriament a la felicitat. El carter del barri, que coneixia la Caroline des de feia anys, només recordava haver-li lliurat tres postals en tot aquest temps.
Als 24 anys, la Caroline es casa amb en Rashid Sadiqi, un afganès que havia fugit de la guerra. Ell buscava estabilitat a Suècia, un país que li semblava massa lluminós a l'estiu i massa fosc a l'hivern. La Caroline accepta la seva proposta de matrimoni sense qüestionar-se els motius que els portaven a voler estar junts. La seva vida transcorre amb certa normalitat: en Rashid es converteix en professor, la Caroline fa feines a temps parcial i tenen tres fills. Finalment, compren una casa de camp a Uppland.
El punt d'inflexió de la història arriba el dia que la Caroline compleix 37 anys. Mentre en Rashid és a la feina, la Caroline rep una carta dirigida a ell, escrita a mà amb una lletra elegant. El remitent, un tal Johan, expressa el seu amor per en Rashid i la seva necessitat de posar fi a la seva relació extramatrimonial. Quan en Rashid arriba a casa, la Caroline li diu que ha rebut una carta per correu i el colpeja al cap amb una paella de ferro colat. L'impacte del cop i la gravetat de la situació impulsen la Caroline a continuar colpejant-lo.
La història de la Caroline acaba aquí, sense revelar el destí d'en Rashid o les conseqüències de les accions de la Caroline.
La història de la Caroline planteja diversos temes com ara:
La insatisfacció personal: La Caroline desitjava una vida diferent des de jove, però no va buscar activament la manera de canviar la seva realitat.
La influència de la mare: La mare va transmetre a la Caroline una visió pessimista de la bellesa i l'èxit, la qual cosa pot haver condicionat la seva autoestima i les seves eleccions.
La passivitat en les relacions: La Caroline no es qüestiona la seva relació amb en Rashid ni les seves motivacions per casar-se amb ell.
La ira reprimida: La carta d'en Johan actua com a detonant d'una ràbia acumulada que la Caroline descarrega violentament sobre en Rashid.
La Caroline representa un personatge complex amb una història plena de silencis i frustracions que culminen en un acte brutal. L'autora no ofereix judicis morals ni explicacions absolutes, deixant al lector la tasca d'interpretar els fets i les motivacions dels personatges.
La Märta i en Teodor: una història d'amor
La Märta i en Teodor: una història d'amor
La història de la Märta i en Teodor és una de les set narracions que conformen el llibre. Es centra en la decisió crucial de la Märta d'abandonar els seus estudis a Pennsilvània per seguir el seu enamorament per en Teodor.
A l'agost de 1974, la Märta estava a punt de marxar a Pennsilvània per estudiar ciències socials. Durant l'estiu, però, es va enamorar de Teodor Fridh i no volia marxar. Treballaven junts en els parcs i jardins del municipi, i la seva relació va créixer durant aquelles setmanes. Teodor, descrit com una persona seca i poc expressiva, li va dir que la trobaria a faltar abans que ella marxés. Aquesta falta d'expressió va dificultar la presa de decisions per part de la Märta, ja que no va saber interpretar la veritable profunditat dels seus sentiments.
Dies abans de la seva partida, en Teodor va trucar a la Märta, proposant-li una trobada. Van prendre un cafè junts, i en Teodor va aprofitar per comentar diversos temes polítics i mundials, com ara la possible dimissió del president Nixon, la Guerra del Vietnam o la situació política a França i la Unió Soviètica. En canvi, a la Märta li interessaven més els detalls més personals, com la rutina de rasura del president Nixon o les vides de les esposes dels líders mundials.
Després d'un llarg cafè, van anar a sopar i en Teodor va proposar visitar el seu cosí Paul Matthäi. A casa del cosí, la Märta va aprendre sobre la història d'amor entre la seva tieta Ingrid i el pare de Paul, un productor de xocolata suís que va deixar tot per seguir Ingrid a Suècia. Aquesta història va fer reflexionar la Märta sobre la possibilitat de deixar anar els seus plans a Amèrica per estar amb Teodor. Però el dubte es veu accentuat per la seva percepció que en Teodor categoritza les persones com "boniques" i "molt boniques", el que a ella li sembla un mal senyal.
La nit a casa del cosí Paul va ser plena de música i conversa, incloent reflexions sobre música moderna i el contrast entre en Paul, amb la seva vestimenta clàssica, i la Märta. Aquesta conversa reforça la dualitat entre la Märta i la seva indecisió en contraposició a l'estil i les actituds dels altres.
Durant el vol cap a Amèrica, la Märta experimenta ansietat, però a l'arribar a l'aeroport, una fiola abandonada al carrusel de maletes és el catalitzador d'un canvi decisiu en els seus plans. Decideix no començar els seus estudis i tornar a Suècia per estar amb en Teodor.
Aquesta decisió, explicada a la seva amiga, causa sorpresa i rebuig. La Märta, però, ja ha pres la seva decisió; sap que volia estar amb Teodor, independentment de si l'havia besat o no.
De retorn a Estocolm, la Märta experimenta un període d'incertesa, fins que finalment, la por que en Teodor estigués compromès amb una altra dona fa escriure-li una carta. La carta, redactada amb cura per evitar malentesos, esdevé el pont que torna a unir-los.
En Teodor va respondre immediatament a la seva carta, i van quedar per sopar. Van tornar a trobar-se a casa del seu cosí, i van passar una llarga estona junts. En Teodor mostra llavors una capacitat notable per entendre els sentiments de la Märta i la seva complexa manera d'expressar-se.
La seva història acaba amb la seva boda i el seu posterior matrimoni feliç, amb tres filles, on la seva vida es centra en la família i la seva feina. La seva filla, l'Amanda, qüestionarà més tard la decisió de la seva mare, creant un contrast generacional, però aquesta reflexió es centra en la perspectiva sobre l'amor d'una generació posterior.
L'herència de l'Amanda
L'herència de l'Amanda
La història de l'Amanda, filla de la Märta i en Teodor, s'inicia amb la seva crítica a la decisió de la seva mare d'abandonar els seus estudis a Amèrica per casar-se amb el seu pare. L'Amanda considera aquesta decisió com un símbol de la submissió de la seva mare a les normes socials de l'època, que relegaven les dones al paper de mares i esposes.
Aquesta crítica es manifesta durant una conversa amb el seu xicot, en Benjamin, a qui li explica la història dels seus pares. L'Amanda presenta la seva mare com una víctima del patriarcat, una dona brillant que va renunciar al seu potencial per conformar-se amb una vida convencional al costat del seu pare, a qui considera "avorrit" i "conservador".
Benjamin, en canvi, defensa la decisió de la Märta. Argumenta que el seu acte va ser valent i romàntic, ja que va desafiar les expectatives socials per seguir el seu cor. Aquesta diferència d'opinions desencadena una discussió que revela la profunda bretxa generacional entre l'Amanda i Benjamin. L'Amanda, influenciada per les idees feministes contemporànies, creu que la seva mare va ser "enganyada per la societat" per renunciar a la seva individualitat. Considera que el concepte d'"amor" és una construcció social que s'utilitza per controlar les dones i limitar les seves aspiracions.
La discussió amb Benjamin s'intensifica quan l'Amanda ridiculitza la història d'amor dels seus pares. Es burla de la carta que la seva mare va escriure al seu pare després de tornar d'Amèrica, i critica la idealització que la seva família fa d'aquest esdeveniment. Aquest conflicte ideològic culmina amb la ruptura de l'Amanda amb en Benjamin. Desconsolada, torna a casa dels seus pares, on troba consol en la familiaritat de la seva llar i la rutina anual de la celebració de l'aniversari dels seus pares.
L'episodi final de la història de l'Amanda té lloc deu anys després, quan descobreix a la secció de societat d'un diari que en Benjamin s'ha casat amb una dona anomenada Yvette. En veure la foto de la parella, l'Amanda pensa que ella podria haver estat al lloc de l'Yvette si en Benjamin no hagués estat tan "dominant" i "autoritari". Aquesta reflexió suggereix que, malgrat la seva postura crítica, l'Amanda encara alberga sentiments per en Benjamin, i potser lamenta la seva decisió de trencar amb ell.
La història de l'Amanda planteja diversos temes:
El xoc generacional: La diferència d'edat i d'experiències vitals entre l'Amanda i els seus pares, així com entre ella i en Benjamin, crea un abisme de comprensió i de valors.
La influència del feminisme: L'Amanda ha interioritzat els ideals feministes i els utilitza per analitzar el passat i criticar les decisions de la seva mare.
La construcció social de l'amor: L'Amanda qüestiona el concepte tradicional d'amor romàntic i el considera una eina de control patriarcal.
La dificultat de les relacions: La història de l'Amanda amb en Benjamin mostra com les diferències ideològiques i la manca de comunicació poden destruir una relació.
La història de l'Amanda és una reflexió sobre la complexitat de les relacions interpersonals i la influència del context social en la presa de decisions. A través del seu personatge, l'autora explora les tensions entre les expectatives socials i els desitjos individuals, i planteja interrogants sobre la naturalesa de l'amor i la felicitat.
La solitud de la Matilda
La solitud de la Matilda
La història de la Matilda Ström és una de les més extenses del llibre i s'articula al voltant de la seva solitud autoimposada i la seva resistència a conformar-se amb les expectatives socials.
Des de la seva joventut, la Matilda ha rebutjat la idea de la parella com a complement necessari per a la felicitat. Aquesta actitud es remunta a un episodi traumàtic en el qual un noi que li agradava va rebutjar la seva invitació al cinema amb un fred "Amb tu?", qüestionant la seva vàlua com a companya. Aquest rebuig va generar en ella un profund sentiment de rebuig cap a la vulnerabilitat inherent a la cerca de l'amor.
La Matilda, per tant, decideix construir una vida independent i autosuficient, centrant-se en la seva feina en una botiga de costura i en les seves aficions: llegir novel·les contemporànies en un club de lectura, veure pel·lícules clàssiques, cuinar plats senzills i visitar la seva mare cada diumenge.
Aquesta rutina li proporciona una sensació de control i de satisfacció, tot i que els seus amics i coneguts la perceben com una persona peculiar i, en certa manera, incompleta.
La seva solitud es posa en qüestió en diversos moments de la història. En una ocasió, el seu cap, l'Anki, organitza una sessió de "testimonis" en la qual les empleades de la botiga comparteixen experiències d'assetjament i abús per part d'homes. La Matilda, incapaç de contribuir amb un relat similar, afirma que mai ha estat objecte d'atencions masculines indesitjades. Aquesta declaració genera incomoditat entre les seves companyes, que la interpreten com una negació de la seva pròpia feminitat i un intent de distanciar-se de la realitat compartida per la resta de dones.
L'Anki, amb la intenció de "ajudar" la Matilda, li suggereix que hauria de canviar la seva aparença i actitud per resultar més atractiva als homes. La Matilda rebutja aquesta proposta, ja que considera que la seva vàlua no depèn de la seva capacitat per atraure una parella.
En un altre episodi, una antiga amiga, la Liselotte, busca la Matilda per demanar-li perdó per haver-la criticat i menyspreat a l'esquena durant anys. La Liselotte, recentment diagnosticada amb càncer, s'ha replantejat les seves prioritats i busca la reconciliació amb la Matilda. No obstant això, la seva petició de perdó es converteix en un nou atac contra la Matilda, a qui acusa de ser egoista, insensible i incapaç de connectar emocionalment amb els altres. Aquest enfrontament posa de manifest la dificultat de la Matilda per establir relacions autèntiques i la seva incapacitat per comprendre les motivacions i els sentiments dels altres.
La història de la Matilda acaba amb ella reflexionant sobre la seva solitud i la seva incapacitat per comunicar-se amb els altres. Tot i que no es penedeix de les seves decisions, la Matilda se sent aïllada i incompresa, incapaç de trencar el cercle de la seva pròpia autoimposada marginació.
La història de la Matilda ens presenta un personatge complex i contradictori: una dona independent i forta que rebutja les normes socials, però alhora incapaç de connectar emocionalment amb els altres i presa en una espiral de solitud i frustració.
La seva història ens convida a reflexionar sobre la importància de la comunicació, l'empatia i la comprensió en les relacions humanes.
Rawia: Hijab i identitat a Suècia
Rawia: Hijab i identitat a Suècia
La història de la Rawia Khalil, nascuda Massoud, es desenvolupa al voltant de la seva identitat com a dona musulmana en una societat sueca que sovint la percep com una forastera. Aquesta tensió s'accentua per la seva elecció de portar el hijab, que es converteix en un símbol visible de la seva diferència i un punt de fricció amb el seu entorn.
La història comença amb la Rawia assistint a una reunió d'antics companys de classe, vint-i-cinc anys després de graduar-se. Aquesta trobada la transporta a la seva adolescència, una època en què la seva identitat musulmana no era un element prominent en la seva vida. En aquell moment, la Rawia era coneguda com a Rawia Massoud i no portava hijab. La decisió de portar-lo va arribar durant la seva etapa universitària, influenciada per les idees de teòrics internacionals i el debat sobre identitat i justícia social.
Durant la reunió, la Rawia se sent observada i jutjada pels seus antics companys, especialment per dues dones, l'Eva Grundberg i la Malin Loman Lindman. Aquestes dones representen una actitud crítica i inquisidora cap a la seva elecció de portar el hijab, qüestionant la seva autenticitat i la seva lleialtat a Suècia. L'Eva, en particular, expressa la seva preocupació per la "no innocència" del hijab, relacionant-lo amb el terrorisme islamista i la repressió de les dones en països musulmans.
La Rawia se sent incòmoda i alienada davant d'aquesta actitud hostil, però troba un suport inesperat en una antiga companya, la Jenny Olsson, ara casada amb el cognom Malmgren. La Jenny defensa la Rawia davant dels atacs de l'Eva i la Malin, argumentant que la seva elecció de portar el hijab és personal i no ha de ser objecte de debat. Aquesta defensa de la Jenny es basa en un incident que va tenir lloc anys enrere, quan treballava com a caixera en un supermercat. En aquella ocasió, la Jenny va sorprendre un noi robant dolços. En lloc de denunciar-lo a la policia, va decidir deixar-lo marxar després de presenciar la seva profunda vergonya i penediment. Aquest acte de compassió va ser criticat per l'Eva i la Malin, que consideraven que la Jenny havia incomplert el seu deure i havia posat en perill la seguretat dels altres.
La contraposició entre la Jenny i l'Eva i la Malin representa dues visions oposades sobre la justícia i la tolerància. La Jenny creu en la capacitat de les persones per redimir-se i en la importància de l'empatia. L'Eva i la Malin, en canvi, defensen una postura rígida i inflexible, basada en el compliment estricte de les normes i la desconfiança cap als qui són diferents.
La història de la Rawia culmina amb un nou encontre amb la Ruta Rumsas, una antiga amiga de la infància que va perdre el contacte fa anys. Aquesta trobada està marcada per la incomoditat i la confusió, ja que la Ruta ha construït una nova identitat per a si mateixa, negant el seu origen humil i la seva relació amb la Rawia. Aquesta negació de la seva pròpia història per part de la Ruta s'interpreta com un intent d'assimilar-se a la societat sueca dominant, renunciant als aspectes de la seva identitat que podrien ser percebuts com a negatius.
La història de la Rawia ens confronta amb els reptes de la integració i la identitat en una societat multicultural. La seva elecció de portar el hijab la converteix en un blanc fàcil per a la discriminació i els prejudicis, posant de manifest les tensions existents entre la tolerància i la intolerància en la societat sueca contemporània.
La decepció de l'Annie
La decepció de l'Annie
La història d'Annie Laborde es desenvolupa principalment a Deauville, França, on passa uns dies amb la seva amiga i directora de teatre, Simone Vasseur. L'Annie es troba en una relació complicada amb en Konstantin Juppé, un home casat amb qui manté una aventura.
Durant la seva estada a Deauville, l'Annie espera ansiosament la visita d'en Konstantin, que li ha promès passar uns dies amb ella. Mentrestant, comparteix el seu temps amb la Simone, amb qui parla de la seva relació i busca consell. La Simone, una dona més gran i experimentada, adopta un paper de mentora per l'Annie, tot i que de vegades la seva actitud pot ser crítica i fins i tot sarcàstica.
La dinàmica entre l'Annie i la Simone es complica quan en Konstantin finalment arriba a Deauville. En lloc de centrar la seva atenció en l'Annie, en Konstantin sembla més interessat en conversar amb la Simone, mostrant una gran afinitat amb ella. L'Annie se sent desplaçada i frustrada, ja que la Simone, en lloc d'ajudar-la a conquerir en Konstantin, sembla estar gaudint de la situació i sabotejant les seves possibilitats.
La tensió arriba al seu punt àlgid quan l'Annie, incapaç de suportar la situació, decideix abandonar Deauville i tornar a París sense avisar ni al Konstantin ni a la Simone. Deixa una nota a la Simone explicant la seva decisió i pagant la seva part de l'estada a l'hotel.
De tornada a París, l'Annie se sent confusa i desolada. No entén el comportament d'en Konstantin ni la actitud de la Simone, i comença a qüestionar-se a si mateixa i la seva relació amb en Konstantin. Per intentar trobar respostes, consulta una terapeuta, amb qui explora les seves motivacions i les seves expectatives en la relació. La terapeuta, amb un enfocament directe i honest, desafia les idees de l'Annie i la porta a reflexionar sobre la naturalesa de la seva relació amb en Konstantin. Li suggereix que l'Annie està idealitzant a en Konstantin i buscant en ell una salvació que ell no pot oferir-li. A més, li fa veure que la seva relació amb la Simone està basada en una codependència que no li beneficia a cap de les dues.
La història de l'Annie pren un gir inesperat quan en Konstantin, finalment, es posa en contacte amb ella a través d'un missatge de text. L'Annie se sent esperançada i il·lusionada, però la seva alegria dura poc. En Konstantin la critica per haver abandonat Deauville sense explicacions i li revela que ha iniciat una relació amb la Simone. L'Annie queda devastada per la notícia. La traïció de Konstantin i la pèrdua de la Simone com a amiga la deixen en un estat de profunda tristesa i desorientació. No obstant això, amb el temps, comença a acceptar la situació i a entendre que la seva relació amb en Konstantin era una il·lusió que no tenia futur.
La història de l'Annie acaba amb ella decidint canviar la seva vida i centrar-se en si mateixa. Decideix deixar de banda la seva carrera com a actriu, que mai li ha acabat de convèncer, i iniciar estudis universitaris. A més, es proposa allunyar-se d'en Konstantin i de la Simone i construir una nova vida independent.
La història de l'Annie és una reflexió sobre l'amor, la codependència, la traïció i la recerca de la identitat. A través del seu personatge, l'autora explora la complexitat de les relacions humanes i la dificultat de trobar la felicitat en un món ple d'expectatives i decepcions.
La integració cultural de l'Olga
La integració cultural de l'Olga
La història de l'Olga Zavjalova gira al voltant de les seves dificultats per adaptar-se a la cultura sueca després d'emigrar de Rússia amb el seu marit, Nikolaj, durant els últims anys de la dècada del 2000. La seva experiència com a professora de rus en una escola secundària a Estocolm posa de manifest les profundes diferències culturals i ideològiques que separen ambdós països.
L'Olga, profundament arrelada a la cultura russa i a una visió tradicional de l'educació, xoca constantment amb els valors i les pràctiques pedagògiques sueques. Aquesta tensió es manifesta en diversos episodis al llarg de la història:
La crítica a la seva manera d'ensenyar: L'Olga creu fermament en la importància de la disciplina, la memorització i el respecte per l'autoritat. Aquesta visió contrasta amb l'enfocament suec, que prioritza la creativitat, la participació i l'autonomia dels alumnes. L'Olga rep crítiques per part dels seus superiors i dels alumnes per la seva rigidesa i per la seva insistència en imposar un únic punt de vista.
El malentès amb la gramàtica: En una ocasió, l'Olga intenta explicar als seus alumnes la particularitat de la declinació dels substantius "escena", "penis" i "rector" en suec. Aquesta explicació, que ella considera purament gramatical, és malinterpretada com una insinuació de caràcter sexual i com un atac personal contra la directora de l'escola, l'Amanda Fridh.
La qüestió de la identitat nacional: La invasió d'Ucraïna per part de Rússia genera una gran tensió a l'escola. L'Olga se sent pressionada per manifestar públicament la seva condemna a la guerra i per mostrar la seva lleialtat a Suècia. No obstant això, ella es resisteix a aquesta pressió, argumentant que la seva decisió d'abandonar Rússia anys enrere és una prova suficient de la seva oposició al règim de Putin.
Aquests malentesos i conflictes constants porten l'Olga a sentir-se aïllada i incompresa en la seva nova llar. Ella percep la societat sueca com a superficial, hipòcrita i excessivament preocupada per la correcció política. La seva frustració augmenta a mesura que se sent incapaç de comunicar-se amb els seus col·legues i alumnes, i que veu com la seva integritat professional és qüestionada constantment.
Malgrat les dificultats, l'Olga troba un cert consol en la seva relació amb en Nikolaj, que comparteix la seva perplexitat davant la cultura sueca. A més, un petit grup d'alumnes, curioses per la seva perspectiva diferent, comencen a mostrar interès per la seva visió del món i pel seu coneixement de la gramàtica. Aquestes petites mostres de comprensió i de suport li donen a l'Olga una mica d'esperança i la impulsen a seguir endavant.
La història de l'Olga és un testimoni dels reptes de la immigració i de la integració cultural. L'autora ens presenta un personatge complex i contradictori, que s'esforça per adaptar-se a una nova realitat sense renunciar als seus valors i a la seva identitat. La seva experiència ens convida a reflexionar sobre la importància del diàleg intercultural i de la comprensió mútua, en un món cada vegada més divers i interconnectat.
La Liselotte, una història de contradiccions
La Liselotte, una història de contradiccions
La Liselotte es presenta com una dona amb una perspectiva particular sobre el món i una manera d'interactuar amb els altres que sovint genera conflictes.
La Liselotte és mare de tres fills i amiga d'Ellinor. La seva relació amb l'Ellinor està marcada per una dinàmica de dependència emocional, on l'Ellinor busca el suport i la validació constant de la Liselotte, mentre que aquesta última troba un sentit de propòsit en la seva capacitat de "rescatar" a l'Ellinor en moments de crisi.
La Liselotte té una fixació amb la Matilda Ström, una dona soltera que dirigeix una botiga de costura i que representa un objecte de fascinació i crítica tant per a ella com per a l'Ellinor.
La Liselotte utilitza el llenguatge de manera peculiar, sovint recorrent a frases fetes i tòpics sense aprofundir en el seu significat real. Aquesta superficialitat lingüística es reflecteix també en la seva manera d'abordar les relacions interpersonals.
La Liselotte és diagnosticada amb càncer de mama, la qual cosa la porta a replantejar-se la seva vida i a buscar una espècie de redempció moral. En aquest context, decideix enfrontar-se a la Matilda per confessar-li les seves faltes passades i demanar-li perdó. La trobada amb la Matilda no surt com la Liselotte esperava, i la seva intenció inicial de confessar els seus errors es transforma en un atac cruel i injustificat. La Liselotte culpa a la Matilda de la seva pròpia infelicitat i la critica per la seva solitud i la seva falta d'empatia.
L'episodi del càncer de mama converteix la Liselotte en una espècie de "portaveu" de la malaltia. Aprofita la seva condició per a reclamar atenció i aïllament d'aquells que no la comprenen.
En resum, la Liselotte és un personatge complex i contradictori que, tot i tenir bones intencions, acaba perjudicant els altres amb la seva actitud egocèntrica i la seva incapacitat per a connectar emocionalment de manera genuïna.
L'Ellinor, un retrat d'inseguretat i dependència
L'Ellinor, un retrat d'inseguretat i dependència
L'Ellinor, un dels personatges femenins principals al llibre, es presenta com una dona atrapada en una xarxa de dependència emocional i inseguretat. Tot i que aparentment gaudeix d'una vida reeixida - casada amb en Peder, amb una filla petita i una carrera com a consultora lingüística - l'Ellinor s'aferra constantment a la validació externa per a reafirmar el seu valor i la seva identitat.
La seva relació amb la Liselotte, una altra mare amb qui comparteix el grup d'amigues, exemplifica aquesta dinàmica de dependència. L'Ellinor busca en la Liselotte un suport constant, una veu que li confirmi la seva bondat i la seva capacitat com a mare. La Liselotte, per la seva banda, troba en aquesta dinàmica un sentit de propòsit, sentint-se útil i necessària en la seva capacitat de "rescatar" a l'Ellinor en moments de crisi.
Aquesta fragilitat emocional de l'Ellinor s'arrela en un passat marcat per la inseguretat. Abans de conèixer en Peder, l'Ellinor estava promesa amb un altre home, una relació que es va trencar de manera abrupta quan ella es va enamorar d'en Peder, en aquell moment marit de la Cecilia, líder del club de lectura al qual assistia l'Ellinor. Aquest episodi va generar un gran sentiment de culpa en l'Ellinor, que la va portar a buscar refugi en la complaença de la Liselotte i a aferrar-se a la relació amb en Peder com a una mena de salvació.
La maternitat tampoc ha aportat a l'Ellinor la seguretat emocional que anhelava. En comptes d'alliberar el seu potencial creatiu - l'Ellinor somiava amb dedicar-se a la pintura durant la baixa maternal - la maternitat ha accentuat la seva dependència cap a la Liselotte i la seva por a la solitud. La seva identitat es redueix a la de "mare", un paper que l'empresona en un cercle viciós de preocupacions i angoixes quotidianes.
La fixació que comparteix amb la Liselotte cap a la Matilda Ström, una dona soltera que representa un estil de vida completament oposat al seu, posa en evidència la profunda ambivalència que l'Ellinor sent cap a la seva pròpia existència. En criticar la Matilda per la seva solitud i la seva falta d'ambició, l'Ellinor busca justificar les seves pròpies eleccions vitals, convencent-se a si mateixa que la seva vida, plena de responsabilitats i compromisos, és la única vàlida i desitjable.
En definitiva, l'Ellinor és un personatge complex i contradictori que, tot i buscar la felicitat i la realització personal, es veu atrapada en un cicle d'inseguretat i dependència que li impedeix gaudir plenament de la seva vida. La seva història és un reflex de les pressions socials que pesen sobre les dones, que sovint es veuen obligades a renunciar als seus somnis i a adaptar-se a un model de vida preestablert.
L'Eva: Una dona de conviccions i contradiccions
L'Eva: Una dona de conviccions i contradiccions
L'Eva Grundberg, un personatge recurrent al llibre, es presenta com una dona amb una forta personalitat i conviccions fermes. Defensora de la veritat i la justícia social, l'Eva no dubta a expressar la seva opinió, encara que això la porti a generar conflictes. Aquesta actitud, que la va definir ja des de jove, es manté al llarg de la seva trajectòria vital, marcant les seves relacions i la seva manera d'entendre el món.
Des de la seva adolescència, l'Eva es caracteritza per la seva sinceritat radical, que sovint es percep com a grollera o insensible. No obstant això, l'Eva justifica la seva actitud argumentant que la veritat, per molt dolorosa que sigui, sempre és preferible a la hipocresia. Aquesta postura la converteix en un personatge controvertit, admirat per alguns per la seva valentia i criticat per altres per la seva falta de tacte.
Al llarg de la novel·la, la veiem participar activament en moviments socials i polítics, defensant causes que considera justes. El seu compromís amb la justícia social la porta a ocupar un càrrec com a informadora a l'Ajuntament d'Estocolm, on treballa en una campanya per promoure un estil de vida més sostenible. Aquesta feina li permet canalitzar el seu activisme i posar en pràctica les seves conviccions.
No obstant això, l'Eva també mostra contradiccions en la seva manera de pensar i actuar. Per exemple, critica l'ús del vel islàmic per part de la Rawia, una antiga companya de classe, argumentant que és un símbol d'opressió, però alhora es mostra tolerant amb altres formes de discriminació. Aquesta incoherència posa en evidència la complexitat del personatge, que no sempre actua en consonància amb els seus principis.
La seva relació amb la Malin, una altra antiga companya de classe, també revela la dualitat del seu caràcter. L'Eva valora la seva amistat amb la Malin, però alhora se sent superior a ella i no dubta a fer-li comentaris despectius. Aquesta ambivalència genera tensions en la seva relació, que oscil·la entre la complicitat i el ressentiment.
Un dels episodis més reveladors de la personalitat de l'Eva és el seu enfrontament amb la Jenny Olsson, una caixera de supermercat que decideix no denunciar un noi per robar uns dolços. L'Eva critica la decisió de la Jenny, argumentant que s'ha de complir la llei, però la seva actitud denota una certa hipocresia, ja que ella mateixa no sempre actua de manera justa i imparcial.
En definitiva, l'Eva Grundberg és un personatge fascinant i contradictori que encarna la complexitat de la naturalesa humana. Lluita per un món millor, però sovint cau en els mateixos errors que critica en els altres. La seva història ens convida a reflexionar sobre la importància de la coherència entre els nostres principis i les nostres accions, i sobre la necessitat de ser crítics amb nosaltres mateixos abans de jutjar els altres.
La Jenny: Un retrat de bondat i fortalesa silenciosa
La Jenny: Un retrat de bondat i fortalesa silenciosa
La Jenny Olsson, un personatge secundari al llibre, es presenta com una dona amb una profunda bondat i una capacitat innata per a connectar amb els altres, malgrat la seva aparent timidesa i discreció. La seva història es desplega a través de les seves interaccions amb altres personatges, especialment durant una trobada amb antigues companyes de classe, on la seva fortalesa moral i la seva compassió es posen de manifest.
La Jenny treballa com a caixera de botiga, una feina que la confronta amb la realitat de la delinqüència quotidiana i que la porta a prendre decisions difícils. En un episodi crucial, la Jenny sorprèn un jove robant uns dolços, però en comptes de denunciar-lo, decideix perdonar-lo després de veure la profunda vergonya i el remordiment que experimenta el noi.
Aquesta decisió desencadena una acalorada discussió amb la Rawia, l'Eva i la Malin, tres antigues companyes de classe que es troben per casualitat en un restaurant. L'Eva i la Malin critiquen la Jenny per haver incomplert el seu deure i per haver actuat de manera arbitrària i emocional. Argumenten que la llei s'ha de complir sempre, independentment de les circumstàncies personals. La Rawia, en canvi, defensa la Jenny i destaca la seva capacitat d'empatia i de compassió. Remarca que la Jenny va ser capaç de veure la humanitat darrere del delicte i que va actuar amb justícia i bondat, prioritzant la rehabilitació del jove per sobre del càstig. Durant la discussió, es revelen aspectes del passat de la Jenny que il·luminen la seva personalitat. Es recorda la seva capacitat d'observació i la seva sensibilitat per detectar els sentiments dels altres. Ja a l'escola, la Jenny era capaç de percebre els canvis d'humor i les preocupacions dels seus companys, una habilitat que la convertia en una amiga lleial i comprensiva. No obstant això, la Jenny també es mostra com una persona insegura i amb tendència a subestimar-se. Dubta de les seves pròpies capacitats i es deixa influenciar per les opinions dels altres, especialment per la pressió de l'Eva i la Malin, que representen un model de dona més segura i assertiva La bondat de la Jenny es manifesta no només en la seva decisió de perdonar al jove, sinó també en la seva actitud humil i la seva voluntat d'aprendre. Escolta amb atenció els arguments dels seus interlocutors i reconeix els seus propis errors.
En definitiva, la Jenny Olsson és un personatge que encarna la importància de la compassió i la bondat en un món que sovint prioritza la rigidesa i el càstig. La seva història ens convida a reflexionar sobre la necessitat de mirar més enllà de les aparences i de buscar la humanitat en cada persona, independentment de les seves accions. La seva fortalesa silenciosa i la seva capacitat d'empatitzar la converteixen en un personatge inspirador que ens recorda que la justícia no sempre es troba en el compliment estricte de la llei, sinó en la capacitat de perdonar i d'oferir una segona oportunitat.
La Malin: Entre la inseguretat i la recerca de validació
La Malin: Entre la inseguretat i la recerca de validació
La Malin Loman, un altre personatge femení destacat, es presenta com una dona constantment atrapada en la recerca d'aprovació i la lluita contra la seva pròpia inseguretat. Malgrat haver aconseguit un cert èxit professional i personal - casada amb en Lindman i mare d'un fill -, la Malin viu obsessionada amb la idea de no ser suficient, tant en l'àmbit social com en el personal.
Aquesta inseguretat es manifesta en diversos aspectes de la seva vida:
La seva relació amb l'Eva Grundberg: Des de l'adolescència, la Malin ha viscut a l'ombra de la personalitat dominant i segura de si mateixa de l'Eva. La seva amistat, marcada per una dinàmica de poder desigual, fa que la Malin constantment busqui l'aprovació de l'Eva, alhora que se sent amenaçada per la seva intel·ligència i la seva capacitat d'imposar-se.
La seva preocupació per la imatge: La Malin es mostra extremadament conscient de la seva aparença física, adoptant dietes restrictives i practicant exercici de manera compulsiva. Aquesta obsessió per la imatge reflecteix la seva por al rebuig i la seva necessitat de sentir-se acceptada pels altres.
La seva necessitat de control: La Malin busca controlar tots els aspectes de la seva vida, des de l'alimentació fins a les relacions socials. Aquesta necessitat de control sorgeix de la seva por a la incertesa i al canvi, i es tradueix en una rigidesa i una falta d'espontaneïtat que la impedeixen gaudir plenament de les experiències.
Durant la trobada amb les antigues companyes de classe, la inseguretat de la Malin es posa de manifest en diversos moments:
La crítica a la Jenny Olsson: La Malin s'uneix a l'Eva en la seva crítica a la Jenny per haver perdonat el jove que va robar els dolços. La seva actitud rígida i moralista reflecteix la seva por a transgredir les normes i la seva necessitat de sentir-se part d'un grup que comparteix els seus valors.
La seva submissió a l'Eva: La Malin constantment busca l'aprovació de l'Eva, rient-se de les seves bromes i acceptant les seves opinions sense qüestionar-les. La seva por a la confrontació la fa renunciar a la seva pròpia veu i a la possibilitat de defensar les seves conviccions.
La seva obsessió per la Matilda Ström: La Malin comparteix amb l'Eva una fascinació morbosa per la vida de la Matilda Ström, una dona soltera i independent que representa un model de vida oposat al seu. La seva obsessió per la Matilda, que critiquen per la seva solitud i la seva falta d'ambició, reflecteix la seva pròpia insatisfacció i la seva por a la llibertat.
En resum, la Malin Loman és un personatge que encarna la lluita constant contra la inseguretat i la necessitat d'afirmació externa. La seva història ens convida a reflexionar sobre la importància de l'autoestima i la confiança en un mateix, i sobre la necessitat de construir relacions basades en la igualtat i el respecte mutu.
La Ruta: Un enigma construït sobre la negació
La Ruta: Un enigma construït sobre la negació
La Ruta Rumsas, personatge que apareix a la part final del llibre, es presenta com un enigma, una dona envoltada de misteri que ha construït la seva vida adulta sobre una negació sistemàtica del seu passat. A través del relat de la Rawia Khalil, antiga amiga de la infància de la Ruta, descobrim una dona que ha forjat una identitat nova, allunyant-se de les seves arrels i abraçant una versió de si mateixa que s'adiu més als seus desitjos que a la realitat.
La trobem per primera vegada a través dels ulls del matrimoni Schwerin, que la descriuen com una empleada exemplar, disciplinada, treballadora i amb una gran capacitat d'esforç. La seva dedicació a la feina i la seva aparent manca d'interès per la vida social la converteixen en una figura gairebé asceta, allunyada dels plaers mundans i centrada en l'assoliment dels seus objectius professionals.
La sorpresa de la Rawia en sentir el nom de la Ruta és majúscula. Reconeix en ella la seva antiga amiga de la infància, una noia alegre i despreocupada que compartia amb ella la passió per la gimnàstica. La imatge que els Schwerin projecten de la Ruta xoca frontalment amb els records que la Rawia conserva d'ella. La seva incredulitat augmenta quan s'assabenta que la Ruta hauria format part de l'equip júnior de gimnàstica, una fita que considera impossible donada la seva falta de talent en l'esport.
La negació del passat per part de la Ruta es fa palesa quan la Rawia intenta compartir amb els Schwerin els seus records d'infància. La seva descripció de la Ruta com una nena golosa, aficionada als dolços i als menjars poc saludables, xoca amb la imatge de dona metòdica i disciplinada que els Schwerin han construït. A més a més, la Ruta nega conèixer el pare de la seva amiga, un electricista letó que va emigrar a Suècia amb la seva família, i abraça la versió dels Schwerin, que la presenten com la filla d'un prestigiós historiador lituà exiliat pel règim soviètic.
La incomoditat de la Ruta davant la revelació de la seva veritable identitat és evident. S'esforça per mantenir la seva façana de persona freda i distant, evitant qualsevol mostra d'emoció o sentiment que pugui delatar la seva farsa. La trobada casual entre la Rawia i la Ruta en un centre comercial confirma la transformació radical que aquesta ha experimentat. La seva aparença física, cuidada fins a l'extrem, i la seva actitud distant i evasiva, confirmen la seva voluntat d'esborrar tot rastre del seu passat.
La història de la Ruta Rumsas ens interroga sobre la capacitat de l'ésser humà per a reinventar-se i construir una identitat nova, allunyant-se dels seus orígens i abraçant una versió de si mateix que potser no s'adiu a la realitat. Ens planteja la qüestió de si és possible escapar del passat i si la negació dels nostres orígens pot conduir a una veritable felicitat.
La Simone: Una dona de teatre i contradiccions
La Simone: Una dona de teatre i contradiccions
La Simone Vasseur, un dels personatges centrals, es presenta com una dona complexa i plena de contradiccions, la vida de la qual gira al voltant del teatre. Directora d'escena en un petit teatre parisenc, la Simone es defineix per la seva passió per l'art dramàtic, la seva intel·ligència aguda i la seva capacitat d'observació, però també per una certa duresa i una tendència a la manipulació.
La seva relació amb l'Annie Laborde, una jove actriu insegura i amant d'un home casat, en Konstantin, revela la seva ambivalència. D'una banda, la Simone es mostra protectora i comprensiva amb l'Annie, oferint-li consells i suport en els seus problemes amorosos. De l'altra, la seva actitud paternalista i la seva tendència a jutjar les decisions de l'Annie creen una dinàmica de poder desigual que acaba perjudicant la seva relació.
La irrupció d'en Konstantin a la vida de la Simone afegeix una nova capa de complexitat al personatge. La seva relació amb ell, basada en la comoditat i la manca de compromís, li permet gaudir de la intimitat física sense haver d'enfrontar-se a les complicacions d'una relació amorosa convencional. No obstant això, la facilitat amb què en Konstantin s'acosta a la Simone, en ple estiu a Deauville, genera inseguretat i gelosia en l'Annie, i posa de manifest la capacitat de seducció de la Simone, que l'utilitza, conscient o inconscientment, per controlar la situació.
La personalitat de la Simone es caracteritza per una barreja d'intel·ligència i cinisme. La seva fascinació per la complexitat de la naturalesa humana i la seva habilitat per analitzar les motivacions dels altres la converteixen en una observadora perspicaç, però també en una persona freda i distant. La seva tendència a intel·lectualitzar les emocions i a minimitzar la importància dels sentiments la protegeix del dolor i la decepció, però també li impedeix connectar plenament amb els altres.
Aquesta distància emocional es fa palesa en la seva relació amb la terapeuta. La Simone, incapaç de comprendre la seva pròpia melancolia, busca respostes en la teràpia, però la seva resistència a la introspecció i la seva tendència a controlar la narrativa la porten a rebutjar les interpretacions de la terapeuta, que intenta desxifrar les causes del seu malestar. Finalment, la Simone troba una explicació a la seva melancolia en el "síndrome del mirall", una aversió a veure's reflectida que la porta a cobrir els miralls del seu hotel.
En definitiva, la Simone Vasseur és un personatge fascinant i contradictori, que encarna la complexitat de la condició humana. La seva passió pel teatre, la seva intel·ligència i la seva capacitat d'anàlisi es contraposen a la seva fredor emocional, la seva tendència a la manipulació i la seva incapacitat per connectar amb els altres. La seva història ens convida a reflexionar sobre les múltiples cares de la personalitat i sobre la dificultat de conèixer-nos a nosaltres mateixos i als altres.
Karolina: El reflex de la mare i la recerca de la bellesa
Karolina: El reflex de la mare i la recerca de la bellesa
La Karolina es presenta com una dona marcada per la influència de la seva mare i una constant recerca de la bellesa i la perfecció. Malgrat una infància amb un pare absent i una aparença física que ella mateixa considera poc atractiva, la Karolina aconsegueix forjar una vida plena d'èxit professional i familiar. No obstant això, la seva obsessió per la bellesa i la seva tendència a negar la realitat la porten a construir un món idealitzat que s'enfonsa davant la cruesa de la vida real.
Des de petita, la Karolina ha estat condicionada per la visió idealitzada de la seva mare. Davant l'absència del pare, la mare s'esforça per mostrar a la seva filla la bellesa del món, refugiant-se en pel·lícules romàntiques i històries idealitzades que presenten personatges amb trets físics perfectes i vides plenes de glamour. Aquest bombardeig d'imatges idíl·liques crea en la Karolina una obsessió per la bellesa física i una tendència a rebutjar tot allò que no s'adiu al seu ideal.
Aquesta recerca de la perfecció es manifesta en la seva elecció de professió: es converteix en maquilladora, una feina que li permet transformar l'aparença física de les persones i crear una il·lusió de bellesa. La seva habilitat per amagar els defectes i ressaltar els atributs la converteix en una professional cotitzada, especialment en el món de la televisió, on treballa maquillant personatges públics, com ara el president del Banc Central.
La seva relació amb Rahim, un home afganès que ha fugit de la guerra, sembla trencar amb els patrons establerts per la seva mare. La Karolina, que sempre s'ha considerat poc atractiva, troba en Rahim un home que la valora i l'estima per la seva personalitat i la seva intel·ligència, sense fixar-se en la seva aparença física. Junts, formen una família i construeixen una vida aparentment feliç.
No obstant això, la irrupció de Khadidja, una jove que escriu una carta apassionada a Rahim, trenca l'equilibri familiar i posa de manifest la fragilitat del món idealitzat que la Karolina ha creat. La carta, plena de passió i sentimentalisme, contrasta amb la fredor i la racionalitat que caracteritzen la relació de la Karolina amb Rahim.
Davant la infidelitat del seu marit, la Karolina reacciona amb una fermesa inesperada. Lluny de caure en la desesperació o la resignació, la Karolina decideix trencar amb Rahim i expulsar-lo de la seva vida. La seva decisió, motivada per la defensa de la bellesa i la justícia, demostra la seva força interior i la seva determinació a viure d'acord amb els seus principis.
En resum, la Karolina és un personatge que encarna la lluita per la bellesa i la perfecció en un món imperfecte. La seva obsessió per la imatge, heretada de la seva mare, la porta a construir un món idealitzat que s'esfondra davant la cruesa de la realitat. La seva reacció davant la infidelitat de Rahim, però, demostra la seva capacitat de superació i la seva determinació a viure una vida autèntica, d'acord amb els seus valors.
És inevitable establir un paral·lel·lisme entre les històries de la Caroline i la Karolina i com, davant de la infidelitat de les seves parelles, prenen camins i solucions deferents.
Report abuse